Sempre he tingut molta curiositat
pels llibres d’aprenentatge d’idiomes que estan preparats seguint un mètode
d’enfocament oral i situacional. Oi que heu vist vegades llibres que inclouen
un nombre de vocabulari en concret? “Aprèn anglès en 1000 paraules”. O “tot el
vocabulari que necessites per comunicar-te en anglès”. Realment es pot aprendre
un idioma d’aquesta manera? Desenvolupes l’idioma més enllà del que t’estan
ensenyant? Si no fossin tan cars, em compraria un llibre d’aquests… només per
xafardejar!
En aquesta entrada intentaré
parlar una mica de metodologies utilitzades per ensenyar un idioma. Quin
embolic, entre teories i metodologies! Cada entrada la trobo més difícil, i com
ja vaig dir l’última vegada, cada cop que em poso a pensar trobo més difícil
veure què he experimentat al llarg de la meva vida! Intentant organitzar la
meva experiència d’aprenent m’adono cada vegada més que ha estat molt pobra.
Pràcticament no he experimentat mètodes ni teories i la majoria de professors
que he tingut han sigut iguals. Segurament, la idea que tenien abans de
començar a fer classe (la seva teoria i el pla de treball) és molt diferent de
com han acabat fent les classes (procediment), ja que hi ha molts factors que
hi influeixen (nombre de nens a la classe, diferència de nivells, recursos,
etc). Per exemple, quan vaig fer el treball de recerca vaig veure la frustació
a la cara dels professors que entrevistava: molts tenien idees brillants i
moltes ganes de fer coses innovadores i de fer aprendre molt als seus alumnes,
però després d’uns anys d’exercir han vist la dificultat que això suposa, i més
quan han de complir amb uns terminis, programes i plans docents que ja venen
marcats des d’ensenyament.
Si jo ensenyés, per exemple,
m’agradaria poder anar variant de metodologia i anar-les provant una mica totes
per acabar sabent quina funciona millor amb cada tema o cada exercici. Perquè
no és el mateix ensenyar el present que les passives ni treballar les
competències orals o les escrites, no? Estic segura que si els professors
fossin més conscients de totes les possibilitats que tenen a les seves mans,
les treballessin, les explotessin i “juguessin” amb elles, les classes serien
més interessants! Ara que hi penso, fa poc que vaig veure en un documental que un
professor d’anglès d’aquí Catalunya va rebre un premi per les seves classes a
primària: aprofita tots els recursos tecnològics que tenim a l’abast per fer
que els nens i nenes a les seves classes explotin les seves capacitats
lingüístiques que a vegades no saben que tenen. Per exemple, recordo que a la
classe treballaven molt la part oral, i gravava als nens mentre
parlaven. Després, penjava aquestes gravacions al moodle de
l’assignatura i els nens es miraven a casa. Veien com s’expressaven, buscaven
els errors que feien, s’adonaven del que feien bé i sempre tenien ganes de
millorar (perquè els companys també podien veure els vídeos, i algunes vegades
feien concursos entre ells… i ja sabem com és la mainada!). Aquest professor
reconeixia que fer servir aquest mètode li portava molta més feina que no pas
seguir el mètode tradicional (i avorrit) de sempre, però se sentia recompensat
quan veia el nivell i les ganes dels seus alumnes, i com n’estaven de motivats. Això sí que és tenir ganes de fer la feina ben feta!
Bé, per no repetir el mateix que cada dia no us explicaré quines són les metodologies que més m'agraden i quines no suporto perquè em sembla que ja ho he comentat vegades: o sereu capaços de dir-me que no sabeu que sóc bastant contrària al mètode tradicional i que en canvi estic enamorada del Trinity College i tot el que hi fan? (Alícia, sí que l'hauries de provar! Jaja). Només vull comentar una metodologia que m'ha sorprès: la suggestopedia. Aquesta metodologia utilitza com a elements principals tot allò que pugui aportar un estat de relaxació: música suau, exercicis de respiració, meditació, visualització ("ara imagineu-vos que esteu en una platja...aaaaaaaamf!")... Vosaltres creieu que aprendrieu d'aquesta manera o creieu que necessiteu classes amb més moviment i dinamisme? Heu tingut mai classes on s'utilitzés la suggestopèdia? Ja m'ho explicareu si és el cas!
Fins aviat.
Aquests professors dels que parles, si tenen tantes ganes de fer coses noves haurien de canviar una miqueta els plans docents i fer els que ells volguessin, ja que són els que treballen!
ResponderEliminarAl món es necessiten molts més professors innovadors, però res de suggestopèdia, que ens adormim!