Hola de nou! Això ja s'acaba... En aquest bloc hem parlat de totes les parts de l'ensenyament de llengües, de les teories que s'utilitzen, de com es fan les classes, però no havíem tocat massa quins són els recursos que es fan servir per fer que els estudiants aprenem més i millor. Què fem, doncs, a les classes? Quins materials utilitzen els professors per facilitar l'aprenentatge? Per explicar quins són els recursos que jo he vist al llarg de la meva curta vida d'aprenent d'idiomes (ja sigui d'anglès, francès o holandès) separarem els recursos en quatre grups: els de comprensió oral, expressió oral, comprensió lectora i expressió escrita. Us sona eh, tot això?
Centrant-nos primer en la comprensió oral, he de dir que durant tots els anys que vaig estudiar anglès només vam fer servir el típic cassette o el CD uns anys després, amb cançons, diàlegs i textos. Tot molt monòton. Recordo, sobretot, les músiques que indicaven el principi dels listenings. Quina cosa més cutre! Però fer classe d'aquesta manera sempre era més divertit que no pas fer exercicis tota l'hora. Una de les cançons que més recordo és aquesta:
De tantes vegades que la vam repetir encara em sé la lletra de memòria!
Quan feia francès a l'ESO, recordo que una hora a la setmana escoltàvem i llegíem "Les misérables", de Víctor Hugo. Si ho entenies o no era igual, perquè tenies el llibre al davant, i si tot i així no sabies què volia dir tampoc havies de patir gaire. La professora ho llegia i ho traduïa tot just després! Es feia les classes ella sola, era com si nosaltres no hi fóssim... l'hora de la migdiada, clarament! Al batxillerat els exercicis van canviar i es van tornar més dinàmics. Els dies que teníem classe a primera hora dedicàvem una estona a mirar les notícies orals de Le Monde, intentant entendre què passava i després fent-ne un resum. Estava bé, perquè a part de treballar la comprensió oral, aprenies coses reals i estaves al dia del que passava i després en podíem fer un petit debat. Però clar, s'ha de tenir en compte que no érem més de 10 alumnes i que no teníem un examen de selectivitat a final de curs com passava amb l'anglès... o sigui que la cosa era més fàcil. Durant aquests anys de francès també vam cantar moltes cançons. Que bones! La que més recordo? Aquesta:
A holandès a l'EOI, cada setmana teníem uns vídeos d'una sèrie holandesa (adaptada per aprenents "novatos"de la llengua) per mirar a casa i fer-ne exercicis posteriors. I també cantàvem cançons! Holanda és un país que obre molt les portes a les persones que s'interessen per la seva llengua o sigui que posa a l'abast dels aprenents de Neerlandès molt de material adaptat. Una de les cançons que més gràcia m'ha fet ha estat aquesta:
Expressió oral. Ai, l'expressió oral... Tanta falta que fa i tan poc que la treballem! Recordo molt poques activitats d'expressió oral. De fet, a part dels típics diàlegs que inventaves a la classe i després representaves (que no servien de res perquè no eren gens espontanis i la majoria de gent se'ls empollava), recordo una representació bastant patètica que vam fer a batxillerat, on per grups, representàvem alguna situació de la vida real. Jo treballava en una consulta mèdica, i em sembla que vam donar més èmfasi a que el desmai d'un dels actors semblés real a les frases que dèiem. En fi...
La comprensió lectora és més fàcil de treballar. A qui no li han donat mai un text, l'ha llegit i ha contestat preguntes? Típic... Crec que mai, a cap classe d'idiomes, m'han fet llegir un llibre. Només tinc llibres de lectura del Trinity College, que llegíem tots junts a classe i després en fèiem un examen. Era interessant i més pels que ens agrada la lectura! Però sembla que els professors ho troben una mica pèrdua de temps.
I l'expressió escrita... sí, redaccions típiques de les que es fan en qualsevol llengua, no massa llargues, no fos cas que ens herniéssim. A les classes d'anglès sí que en treballàvem sovint, més que res per saber com es feia cada tipus de redacció (ara una carta, un currículum, una notícia, etc.) però tampoc els hi donàvem massa importància.
Em sembla que més o menys tots hem trobat els mateixos recursos al llarg de la nostra vida, sigui quina sigui la nostra escola. Potser seria hora de buscar-ne de més innovadors i més ara que tenim Internet i moltíssima informació a l'abast, no creieu?
Quines cançons més xules que cantaves a classe!haha
ResponderEliminarAltra vegada torna a destacar el Trinity College. Realment una experiència que ens recomanes a tots, oi? És estrany que no et fessin llegir llibres, com els de la típica editorial Penguin, adaptats a diferents nivells.
De veritat, em contagies aquest "bon rotllo" amb l'aprenentatge de l'anglès. Sembla que vas tenir uns grans professor! I sí, totalment d'acord amb tu, és hora de canviar l'ensenyament aprofitant les noves tecnologies que s'afegeixen al nostre dia a dia.
ResponderEliminarAlícia! Sí que és estrany que no ens fessin llegir llibres a l'escola... tinc molts companys d'altres escoles que tenen llibres d'aquesta editorial... però a nosaltres mai ens els havien ni mencionat per llegir-los a casa! Tot i que el professor que teníem a secundària em sembla que no n'havia llegit ni ell, de llibres en anglès...
ResponderEliminarLuis i Carla :) Crec que no és necessari que passem a fer-ho tot digitalment ni molt menys. Quin avorriment! Perdríem la gràcia dels llibres i la tradició del que hem fet servir sempre i tampoc crec que sigui bo. El que crec, però, és que els professors poc a poc haurien d'anar utilitzant recursos que les noves tecnologies ens poden oferir i que ens puguin ajudar a aprendre més. No es tracta de fer un canvi bestial sinó d'implementar petites ajudes que poc a poc ens facin millorar. No trobeu?
ResponderEliminarOstres Carla, no havia vist mai aquest vídeo i m'ha encantat! Moltes gràcies! Ja l'he passat a altres companys jajaja
ResponderEliminarM'ha agradat molt la manera de fer del teu professor: comentar les notícies! trobo que és molt interessant, bàsicament pel que dius tu, perquè estàs al dia i a sobre fas vocabulari que s'utilitza a la realitat (i no aquell vocabulari que un cop al país et recorden que aquelles paraules les utilitzen els avis!! com em va passar a mi a Alemanya, vaig passar molta vergonya jaja). Espero que sapiguem aprofundir en les tecnologies i que ens modernitzem amb les metodologies. Són claus perquè els alumnes no només aprenguin, sinó que hi tinguin molt bona experiència :)
ResponderEliminar