Ara mateix no tinc cap llibre de text davant, però podria jurar que tots els llibres que es fan servir durant l'educació obligatòria al nostre país segueixen la mateixa estructura i tenen els mateixos exercicis. És igual de quina editorial siguin: alguns seran millors i altres pitjors, però la manera de fer i organitzar sempre s'assemblarà.
Si penso en el fil conductor que han seguit les classes que hem rebut al llarg de la nostra vida a l'escola, podria dir que tots els idiomes, ja siguin materns o estrangers, han estat ensenyats de la mateixa manera. Gramàtica tradicional. Ai, la! Ja li tenia ràbia abans, però des que faig aquest bloc i en parlo cada dos per tres encara la puc veure menys! Les classes de llengua materna sempre han sigut avorrides fins la mort. Ortografia, morfologia, gramàtica, gramàtica, gramàtica, anàlisi sintàctic, més anàlisi sintàctic, anàlisi de textos i altre cop gramàtica. Els complements et surten per les orelles. Ah, i els pronoms febles també! A la classe no treballem pràcticament mai activitats d'expressió: ni oral, ni escrita, ni res de res. Ja sabem que sabem (teòricament) parlar en la nostra llengua materna, però sabem expressar-nos bé? Em sembla que no gaire... i potser n'hauríem de saber.
A les classes de llengües estrangeres també treballem seguint la gramàtica tradicional però obviem la part de sintaxi. Com si no existís. Ja entenc que hi ha coses més importants a treballar (expressió oral, per exemple) i que treballar sintaxi en un idioma "desconegut" pot ser difícil, però crec que establir aquesta relació entre la sintaxi pròpia i l'estrangera podria ajudar als alumnes a que l'idioma no fos tan desconegut. En l'estudi d'idiomes estrangers s'hi afegeix la part que ens faltava en els propis: l'expressió oral i escrita. Els llibres inclouen exercicis d'aquest tipus, però els professors en passen bastant, i crec que és un greu error! Ja sé que aquests exercicis treuen temps i poden no ser tan organitzats com els altres, però són molt necessaris. No creieu?
Em sembla que el fil que segueixen les assignatures d'idiomes a l'ensenyament obligatori és organitzat però insuficient: hauríem de fer-hi alguna cosa al respecte abans no sigui massa tard, no trobeu?
Sí, exacte, tens alguna proposta en ment? Jo havia pensat fer les classes més reduïdes per "fer" parlar a tots els alumnes. Així, evitar parlar a les classes serà molt més complicat i podran practicar en petit grups i sense tanta vergonya.
ResponderEliminarSí, fer grups reduïts és una bona opció però no sé si és viable: es necessiten més professors, més aules, més hores lectives, més moviment. Si tenim en compte tot això, se t'acut alguna altra manera de poder-ho fer?
ResponderEliminarSí, bàsicament els llibres s'organitzen molt en unitats i objectius, i és veritat que sempre acabem fent el mateix perquè els temes es repeteixen any rere any. Però no heu trobat mai que mai acabem els llibres i que a l'any següent tornem altra vegada al principi del llibre sense haver fet els temes nous (i que no hem tocat mai!) del llibre del curs anterior?? potser també és important que el professor ho vegi, això, que s'interessi fins quin nivell va arribar el grup d'estudiants l'any anterior, i, en comptes de tornar a començar, continuar amb continguts i tenir el llibre com a reforç, no com a guia obligatòria. Crec que el punt clau és el professor, i d'ell depén que el nivell de l'alumnat arribi a bon port. Al cap i a la fi, són els estudiants els que segueixen les pautes (els agradi o no, ho comprenguin o no). És el professor que ha de saber què fa!
ResponderEliminarCrec que tots hem estat escolaritzats de la mateixa manera (quin rotllo!) i que hem hagut de patir les classes aburridísimes de llengües, tot i així, aquí estem, fent llengües aplicades!
ResponderEliminarTens raó respecte les assignatures de llengua estrangera, hem de fer alguna cosa ja!